Jardins Històrics

Parc Municipal de Moià

Veure més

Jardí de Cal Cristo
(1877-1934)

Parc Municipal Francesc Viñas (1935- fins ara)

La restauració
del parc

El parc avui
(Actualitat)

Foto: Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya

Josep Coma i Passarell, també conegut com ”El Cristo”, construí el Parc en 1877 com jardí particular de casa seva.

Fill de nissaga de paraires de mitjans segle XVIII, passa la seva joventut amb el seu oncle (empresari tèxtil) a Barcelona, on es relaciona amb empresaris, banquers i alta burgesia de l’epoca.

En morí el seu pare, es trasllada a Moià per fer-se càrrec del negocis familiars, ampliant la casa (actual biblioteca, amb anterioritat: arxiu municipal, escola de música, ….) i construint el jardí, inspirat en els jardins de l’època: Parc Samà, Torreblanca, Can Vidalet, Can Solei-Can l’Arnús, Can Mercader, …, dins el corrent anglès de jardins romàntics, però passat per la tradició mediterrània.

En els anys 1870-1880 pràcticament monopolitza la producció textil a Moià, també va ser el portador de l’aigua a Moià en 1869.

Desafortunat en la vida a partir dels anys 1890, es trasllada a viure a Gràcia, deixant una mica de costat empreses, casa i Jardí.

Morí sense descendència deixant casa i jardí a l’església.

Agraïments a L’Ajuntament de Moià per permetre la divulgació del patrimoni documental associat al parc.
Agraïments als Regidors, que han confiat en la meva tasca, donant peu a la recerca, al treball i a l’evolució i rehabilitació del Parc: Josep Martinez, Sebastià Ferrer i Montse Ferrer.
Agraïments a Jaume Clara i Ramon Tarter, per tota la informació i documentació facilitada, per totes les converses i explicacions, i per la supervisió dels documents i escrits.
Agraïments a en Jordi Díaz, company de professió, de passió i que m’ha acompanyat i guiat en aquest viatge.
A tots els ciutadans de Moià que tot conversant m’aporten: informació, relats, anècdotes, i emocions al voltant del parc.

Si en voleu saber més

Visiteu el parc.
Clarà i Arisa, Jaume. L’obra cívica del tenor Francesc Viñas. Cent anys de la Festa de l’Arbre Fruiter (1904-2003).Biblioteca Abat Oliva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2004.
Clarà i Arisa, Jaume. Moià, una historia per conèixer. Ajuntament de Moià / Zenobita edicions. 2009
Serrano, Xavier. Del jardí de Cal Cristo al Parc Municipal de Moià. Modilianum, Revista d’estudis del Moianès. Núm. 43. 2nsemestre 2010. pp. 25-54
Tarter Fonts, Ramon. Josep Coma i Passarell: llums i ombres d’un personatge moianès. Modilianum, Revista d’estudis del Moianès. Núm. 43. 2nsemestre 2010. pp. 5-24
Informe tècnic per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) Ajuntament de Moià. Novembre 2021. Consultable en: aquest enllaç

Publicacions periòdiques i revistes:

La Tosca
Modilianum (1ª i 2ª època)
Butlleti AEP

Arxiu Històric de Moià:

Fons personals: Fons Josep Coma i Passarell
Fons d’associacions: Fons de la Lliga de Defensa de l’Arbre Fruiter

Jardí de Cal Cristo (1877-1934)

Croquis manuscrit Josep Coma del futur Jardí. Arxiu Municipal

Mapa a escala del disseny original del Parc a partir de la georeferenciació del croquis d’en Josep Coma. Elaboració pròpia.

El disseny original del parc

Josep Coma, genera dos croquis amb la proposta de disseny del parc, a partir dels quals vaig elaborar plànol a escala amb el disseny del Jardí original.

La part superior amb el llac (mapa a l’esquerra), pont i cascada en el centre i enfront de la façana, per la mútua contemplació, envoltat d’alineació d’arbres i parterres d’arbust i flors, amb boscos ambdós costats i prats, en el perímetre El Colomar (pajareres), El mirador (Ermita), i La Miranda. També una de les fàbriques.

En la part inferior alineacions acompanyant els camins, zona per conreu i zones boscoses, la font del carrer salt (el Pabellón), amb dipòsit d’aigües pel reg, coincident amb la Zona infantil actual.

Dècada 1870- Josep Coma hereda, i es trasllada a Moià. Amplia la casa i dibuixa croquis del futur Jardí.

Proposa conjunt llac, pont cascada al centre, amb boscos laterals (teixos i cedres) envoltats per alineació d’arbres (Castanyers d’Índies).

Destacar com a elements del disseny original: La Miranda, L’ermita (actual Mirador), el Colomar (pajareras), la caseta dels cignes, el Xalet i la Fàbrica.

Dècada 1870 – Arxiu Municipal

Dècada 1870- Igual que fa amb la part senyorial (imatge anterior), ara, dibuixa la totalitat, incloent-hi la part baixa.

Aquesta més funcional que senyorial, planteja horta, vinyes, fruiters i boscos, però amb alineacions als camins: om i faig (posteriorment es plantarien bedolls) pavelló dalt carrer Salt (font, només queda l’arcada), i el Xalet, casa del vigilant i servei.

Alguns dels albers alineats entre el bosc i conreus, resten avui en dia.

Decada 1870-Arxiu Municipal

1878- Imatge de Moià, podem veure el Jardí de Cal Cristo, ja delimitat, amb els murs perimetrals, l’ermita, amb parets i teulada, i el carener perpendicular a l’actual, presència d’arbres seguramets ja existents en construir el jardí: acàcia costat façana, xiprers zona petanca…, I arbres incipients.

1878-Foto Antonio M. Quiroga-Col·lecció Manel Alsina

1878-Foto Antonio M. Quiroga-Col·lecció Manel Alsina

1910- Imatge de Moià, podem veure el Jardí de Cal Cristo, l’accés sota l’ermita, amb parets sense teulada, i La Miranda.

Arbres ja desenvolupats, podem identificar Xiprers de la petanca, grup de cedres i sequoia, teixos en el turó, albers en la part baixa i l’alineació de castanyers d’índies, amb una mica de fe!

1878-Foto Antonio M. Quiroga-Col·lecció Jaume Clarà

1910- Imatge de Moià, podem veure el Jardí de Cal Cristo, l’accés sota l’ermita, amb parets sense teulada, i La Miranda.

Arbres ja desenvolupats, podem identificar Xiprers de la petanca, grup de cedres i sequoia, teixos en el turó, albers en la part baixa i l’alineació de castanyers d’índies, amb una mica de fe!

1878-Foto Antonio M. Quiroga-Col·lecció Jaume Clarà

Inicis dècada 1920- – En Josep Coma mor el 1915, amb la mort de la seva esposa i sense fills, baixa a viure a Barcelona, deixant el Parc de costat.

En aquesta imatge es pot veure casa i jardí amb un cert abandó.

Però s’evidencia un dels aspectes claus del disseny original del parc l’eix cada llac per la mútua contemplació.

La casa es veu des del pont reflectit en el llac. I aquest amb la cascada al fons es visualitza des de la casa.

Podem veure també els escuts de la façana

Decada 1910 o inicis 1920-Arxiu Municipal Col·lecció Manel Alsina

Inicis dècada 1920- En morir Josep Coma, finalment la casa i el jardí passen a ser gestionats pels escolapis de Moià.

Suposem en alguna visita feta, podem veure el llac gelat, amb l’illa central original, sense contorn d’obra, més naturalitzat, la caseta dels cignes, idèntica, perímetre del llac sense camí definit i al fons la fàbrica d’en Coma.

Decada 1920-Arxiu Municipal. Col·lecció Manel Alsina

Dècada 1920- Els escolapis lloguem la casa i el jardí a la família Ziegler, que promouen diferents actuacions, d’acord amb els gustos de l’època (noucentisme amb aires neoclàssics).

En la imatge veiem llac pont, amb balustrada i camí perifèric, un passeig dels til·lers, acabat de plantar, obert a la Miranda, plàtans a l’esquerra, davant la façana, inexistents fins al moment. I cedres i grups d’arbres ja consolidats.

Incorporarien també, el passeig dels xiprers.

Dècada de 1920-Foto Renom-Col·lecció Manel Alsina

Dècada 1930- Imatge feta des de l’actual plaça del Moianès, on podem veure «El Xalet» del croquis d’en Coma (casa de vigilant i servei, amb la teulada original, sense portes, només accés des de dins el parc. Al fons La Miranda, amb teulada a joc amb el Xalet. I els arbres plantats d’origen o anteriors que ja destacaven: els xiprers de la petanca, els cedres, l’avet pinsapo, la sequoia, els albers de sota, …

Dècada de 1930-Foto Renom-Col·lecció Manel Alsina

Dècada 1920-foto d’un nen al peu d’un dels cedres, a l’esquerra la sequoia, i un dels plàtans encara existents, juntament amb els cedres.

A l’esquerra l’alineació de til·lers, petits segurament acabats de plantar.

La resta força feréstec, amb arbusts i prats naturals.

Dècada de 1920-Foto Renom-Col·lecció Jaume Clarà

Dècada 1930- en el croquis d’en Josep Coma cita en aquest racó el pavelló, consta segons la foto aquesta font amb rajoles de la bisbal, brollador que sembla la cara d’un satir de la mitologia grega, i contxes i bassals on desborda i es recull l’aigua.

En l’actualitat només resta el portic amb les columnes. I la zona empedrada al peu.

Dècada de 1930-Foto Renom-Col·lecció Manel Alsina

En l’actualitat només resta el portic amb les columnes. I la zona empedrada al peu.

Dècada de 1930-Foto Renom-Col·lecció Manel Alsina

Dècada 1930- Dins de les actuacions de la família Ziegler, està la construcció de la cúpula amb columnes, amb la balustrada sobre el mur, que continuen ara, encerclant el casal; i la font del Lleó originalment en el mur sota la balustrada; hem de considerar que la taula i bancs de pedra existents en aquest espai, deu ser fruit de la mateixa actuació.

Esquerra: 1925-Foto: Jaume Orriols, ca. 1925.

Dreta: 1948-Foto: desconegut, ca. 1948.

1935- El final del jardí de Cal Cristo.

Primera festa de l’arbre fruiter celebrada al parc.

Fins aquest moment el parc, funciona i es gestiona com un jardí privat, a partir d’aquest moment (amb interrupcions per la Guerra) el parc es converteix en un espai al servei de la població de Moià, encara que la formalització de la compra, no es tanca fins a la dècada del 1940.

1878-Foto Antonio M. Quiroga-Col·lecció jaume Clarà

Parc Municipal Francesc Viñas (1935- fins ara)

Foto Renom: Arxiu Municipal Històric de Moià. 1949 o 1950

1934 – Foto Renom: Col·lecció Manel Alsina

El parc públic

El jardí ostentós i senyorial que plantejava en Joan Coma, amb l’èxit empresarial i amb la voluntat de formar una família, de quan va arribar, i després de la mort de la dona i els problemes jurídics a Moià, s’abandona parcialment en la dècada del 1890.

Passa a l’església quan ell mort (1915), i sense saber massa que fer es lloga a la família Ziegler, dècada del 1920, qui fa les aportacions i construccions esmentades, per finalment quedar en una situació de –“repòs”…

A partir dels anys 30, la lliga de la defensa de l’arbre fruiter (1904), promoguda pel Tenor Francesc Viñas, comença a interessar-se i plantejar-se el jardí de Cal Cristo, com lloc adient per fer la festa i honorar, al tenor, amb la construcció d’un monument.

Fruit d’aquest interès, es comença la gestió de la compra el 1934, en el 1935 s’obre la casa com biblioteca municipal, construint-se l’entrada enreixada del carrer Sant Josep, i aquell mateix any, es fa la primera festa de l’arbre fruiter al parc.

Encara que fins al 1945 no s’acaba de finalitzar la compra, llavors per l’ajuntament, el parc ja esdevé funcionalment públic i al servei dels ciutadans de Moià.

En el 1955, s’inaugura el monument al tenor Francesc Viñas, obra de l’escultor Josep Clarà

1934- L’inici del Parc Municipal

Primera festa de l’arbre fruiter celebrada al parc.

A partir d’aquest moment el parc s’obre als ciutadans, el parc, la biblioteca (a la casa d’en Josep Coma). Tot plegat queda una mica aturat, juntament amb l’adquisició, per la guerra, i en acabar és l’ajuntament qui el compra i es converteix en el Parc Municipal de Moià (des de fa un temps torna a utilitzar-se la forma Parc Municipal Francesc Viñas, encara que hi ha dubtes de l’oficialitat d’aquest nom)

1934 – Foto Renom – Col·lecció Manel Alsina

1945- Ja en el 1935 la casa d’en Josep Coma es converteix en la Biblioteca municipal, obrint-se l’entrada per la part baixa de la casa. Fins aquell moment al jardí només s’entrava per dins la casa o per la Plaça Moianès, porta ample pel pas de carruatges.

Més enllà de la festa de l’arbre fruiter, el parc esdevé centre de la vida social i lúdica d’un Moià que comença a esdevenir vila turística i de servei.

1949 o 1950 – Foto Renom – Col·lecció Manel Alsina

1950 – El Parc, centre social i d’activitats, necessita una entrada en consonància amb el que representa a Moià. I és en el 1950 quan La Plaça Sant Josep es converteix en l’ENTRADA del parc. Més en sintonia a l’època i poc a veure amb el disseny original i intervencions posteriors, però és la gran porta que enllaça amb el nucli, i segueix fins al 2011 en què es remodela la plaça, no la porta, i després d’un període de decadència, es conserven les reixes i les pèrgoles.

1950 – Foto Renom – Col·lecció Manel Alsina

1954 – Francesc Viñas i Dordal (1863-1933) és sens dubte un dels grans vilatans de Moià, conegut internacionalment com a tenor, representat òperes, especialment wagneriana, al llarg de tot el món.

Manté el lligam amb la vila natal, adquireix propietats i construeix una casa sumptuosa amb jardí, encara existent. Participa en projectes ciutadans, i és el promotor de la festa de l’arbre fruiter, enguany se celebra la 120 edició.

En 1954, s’inagura el monument a Francesc Viñas dins el Parc, on a l’any 1935 ja s’havia col·locat la primera d’aquest. Obra de l’escultor Josep Clarà.

1954-Foto Renom-Col·lecció Manel Alsina

1960 – Les construccions fetes per la Família Ziegler (anys 20) evolucionen dins el parc, cúpula i balustrada amb vegetació, podem veure les taules i bancs d’obra, i la Font del Lleó encara adossada al mur al peu de la balustrada, i l’espai lliure que havia ocupat la nau d’en Coma.

Tots ells, elements encara presents en el parc, amb la Font traslladada i l’esplai ocupant l’espai, en la construcció d’aquest es van conservar intactes La Glorieta de columnes i la balustrada.

Dècada de 1960 – Fotògraf desconegut-Col·lecció Manel Alsina

1979 – Al final dels 70 i la dècada dels 80 el Parc esdevé zoològic, en la imatge la gàbia dels senglars. Però s’alternen les gàbies i els recintes amb micos, ocells…,

Una altra mostra de l’activitat i la repercussió social, lúdica cultural del parc dins de Moià.

I mostra del moment.

Per molt dels presents són els records de la seva infància

1979-Foto: autor desconegut -Col·lecció Manel Alsina

1982 – Cap lloc com el Parc es presta per les activitats multitudinàries.

En aquest any, 1982, el ja president Jordi Pujol va venir a presidir la festa de l’arbre fruiter, però cada any és el centre de les actuacions de la festa major, dinars, fires, espectacles…

1982-Foto: autor desconegut -Col·lecció Manel Alsina

1990 –El Parc i els infants, aquí zona de jocs infantils, actualment tots renovats, encerclats del bosc de cirerers, la gran majoria plantats en els primers anys de la festa de l’arbre fruiter al parc, ara resten les soques, encara visibles.

Els espais verds són lloc de desenvolupament personal i social, de relacions intergeneracionals (avis, fills, nets, junts) relaxades i lúdiques. Amb percepció de seguretat pels infants, que facilita i molt el seu esbarjo.

1990-Foto (Segurament Manel Alsina) Col·lecció Manel Alsina

1996 – la definició dels parterres diferenciant-los dels camins, és dels elements darrers i més definitoris de la concepció pública del Jardí. En l’original, i en les imatges associades a la família Ziegler, els prats i els camins es confonen i els parterres no estan massa definits, la necessitat ve en la protecció dels grups vegetals i, per tant, en la definició de per on es pot passar i per on no.

Amb la proposta de zoològic, encara es va fer més necessari.

La formalització ha estat molt diferent i variada en el temps, però la formació amb pedra irregular evoca el disseny original romàntic.

1996 – Foto desconegut. Arxiu Municipal

2003 – El parc sempre ha estat una cosa molt personal per la gent de Moià, això juntament amb el desconeixement de la història i el disseny original, ha donat peu a un munt de propostes individuals, avalades pels desconeixements i que ha donat peu a imatges força singulars.

En la imatge podem veure una font a imitació del patí de l’Alhambra, en el centre del llac.

Que va comportar la demolició de l’anterior brollador, construït el 1987.

2003-Foto: autor desconegut-Col·lecció Manel Alsina

2009 – Fira de la prehistòria al Parc.

Organitzada pel museu i les Coves del Toll, durant uns quan anys es va celebrar dins el Parc, mostra de les possibilitades pels esdeveniments cultural i socials al parc. Actualment, fira del Tió, per Nadal; Ex-Abrupto, Dia d’Andalusia, vermut popular. Concurs de paelles…

El parc continua molt viu com espai i referent de la vida social de Moià.

I pels vilatans, el Parc, forma part de les seves vides: infància, adolescència, festejos…; amb un fort arrelament emocional i que ha donat peu a imatges força singulars.

2009- Foto Xavier Serrano: Col·lecció Pròpia

La restauració del parc

Dècada de 1930-Foto Renom-Col·lecció Manel Alsina

Jardí històric: «Una composició arquitectural i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, presenta un interès públic» (Carta de Florència)

Dècada de 1930-Foto Renom-Col·lecció Manel Alsina

Quan vaig entrar a treballar al Parc, de seguida vaig percebre “allò”, dels jardins consolidats de temps enllà, cosa que convida a la pau, de les emocions i la nostàlgia humana, dipositada en la saviesa dels arbres, i els racons i la calidesa de les construccions fútils. Els tipus d’arbres, la seva distribució, els elements arquitectònics i la seva forma constructiva portaven a una empremta, diferent en el temps, els costums i la forma de veure el món.

Quan a sobre es va sumar la possibilitat de consular documentació: croquis, fotos…, i escoltar persones amb el coneixement i la curiositat com en Ramon, en Jaume, l’Enric… podent constatar que la gran majoria dels elements eren originals, i una altra part, dels anys 20, totes dues amb els estils molt marcats de cada època.

Encara que el reconeixement (Declaració BCIL) i les subvencions han trigat, sí que el respecte, a la història, i la voluntat de fer valdre tots els elements arquitectònics, les formacions i els arbres, sense que canviï res perceptivament, ha estat la guia, objectiu i criteri de tot allò que s’ha anat fent.

La restauració i consolidació té per objectiu:

Mantenir viva la percepció que actualment es té dins el Parc,
La valoració i el reconeixement de tots els elements originals, o d’actuacions (família Ziegler), fetes amb criteris paisatgístics i coherents amb els corrents estètics del moment
La divulgació cultural i històrica del parc i en paral·lel la de Moià
Consolidar les formacions arbòries en el temps, amb noves plantacions, per relleu generacional.
I, la més dificultosa, modernitzar les instal·lacions el Parc per donar servei com espai públic d’acord amb les necessitats actuals.

1877

Construcció: Elements que existeixen encara: L’Estanyol, la Cascada, La Miranda, El Colomar, La Casa dels Cignes, El Pont, El Xalet, L’alineació de Castanyers, Els Cedres, Els Teixos, La Sequoia (només el tronc), L’Avet d’Espanya.

1895

Mor la dona, abandonament del jardí, trasllat a Barcelona d’en Josep Coma.

1915

Mor en Josep Coma, queda en herència a les Escoles Pies.

1920

Lloguer de la casa i el jardí per la família Ziegler

1920-1930

Desapareixen la nau tèxtil, apareix la Font del Lleó, el Templet, La Balustrada, El Passeig dels Til·lers i dels Xiprers, els Plàtans de la façana, apareixen els camins i la placeta al costat de l’estany.

1935

Venda a l’Associació pro-Monument Francesc Viñas, Municipal després de la guerra i el jardí privat es converteix en Parc Municipal.

1ª festa de l’arbre fruiter.
Obertura de la porta des del carrer Sant Josep

1953

Construcció entrada per la Plaça Pare Sagrera.

Anys posteriors apareixen: les baranes, les fanals, els jocs i el mobiliari. S’obre la Porta de la Plaça Pare Sagrera (1950), desapareix la font-pavelló del C/ Salt, es produeixen canvis en parterres i camins, associat a l’ús com ZOO. Moren Els Oms (Grafiosis), Cau el mur del C/ Salt i desapareix l’alineació de Bedolls. Construcció de l’Esplai, Trasllat de la Font del Lleó.

1990-2001

Renovació Àrea jocs infantils. Construcció de l’Escenari, les pistes de Petanca i successius canvis en la font ornamental del mig de l’estanyol.

2009

Millores en la xarxa de subministrament d’aigües, restauració teulades de Miranda i Mirador, construcció de barana sobre mur costat Miranda.

2019

Instal·lació filtres i arranjament a l’estany.

2021

Declaració de bé cultural d’interès local BCIL i inscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català amb el número 15406-I.

2024

Inici i fi del primer dels projectes de treballs de restauració, divulgació i conservació del parc amb ajuts econòmics del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.